Pou de glaç de Ca n’Illa (Serinyà)
El gel s’obtenia amb l’aigua del Serinyadell durant els mesos durs de l’hivern en el lloc conegut per les basses del pou, a poca distància d’on som ara. Un cop tallades, les peces de glaç s’introduïen a l’interior del pou separades per rames d’alzina, boll, palla, bruc o falgueres, que actuaven com a sistema de conservació fins que a la primavera en començava la distribució i la venda.
Tot i el pas dels segles, el pou de glaç de Serinyà ha mantingut la coberta, una circumstància que ha fet que el revestiment interior de pedra s’hagi conservat perfectament fins avui. Mesura 6 m de diàmetre per 8 m de fondària més els 3 m de la coberta. No se sap exactament quan es va construir, però segurament que devia ser entorn de l’any 1680, la data que figura en la llinda d’una de les obertures del pou.
El pou de glaç de Ca n’Illa en una imatge actual.
Zona on hi havia les basses per congelar l'aigua i la paret que les protegia del sol i del vent.
Pilona sobre el riu Serinyadell que suportava l'aqüeducte que portava l'aigua de la resclosa fins a les basses per congelar-la.
Plànol de situació del Pou de Glaç de Ca n’Illa.
LLEGENDA |
Plànol de situació dels elements recuperats a la comarca.
Amb el suport de
 |
 |
 |
 |
 |
 |